LA DIADA DE SANT JOAN I EL SEU ORIGEN
LA DIADA DE SANT JOAN I EL SEU ORIGEN

D'on ve la tradició de la coca de Sant Joan? Segueix llegint i descobriràs l'origen de la celebració!

Des de la prehistòria, moltes civilitzacions han commemorat el solstici d’estiu, el dia més llarg de l’any, que a Europa acostuma a caure en la setmana del vint de juny, i que es va establir con a festivitat amb l’arribada de la cristiandat. Però Sant Joan és potser la més pagana de las festes cristianes, i la seva celebració està plena de focs artificials, fogueres, música i alegria.

En les antigues celebracions, la finalitat d’encendre fogueres o focs era “donar més força al Sol” que, a partir d’aquests dies, anava fent-se més “feble” –els dies es van fent més curts fins al solstici d’hivern–. Simbòlicament, el foc també té una funció “purificadora” en les persones que el contemplen o salten sobre ell. La nit de Sant Joan se celebra a molts punts d’Europa, encara que està especialment arrelada a Espanya, Portugal (Fogueiras de São João), Noruega (Jonsok), Dinamarca (Sankthans), Suècia (Midsommar), Finlàndia (Juhannus), Estònia ( Jaanipäev) i Regne Unit (Midsummer).

I com passa sempre, no s’entén una festa d’aquestes característiques sense els seus rituals gastronòmics específics. Entra en escena la coca, una coca plana que es menja a tota la costa mediterrània, i que és parenta d’altres plats amb una base similar al pa, com ara la pizza. El seu nom ve del verb llatí cocere, el que la emparenta amb les “cakes” angleses i els “Kuchen” alemanys, i la més coneguda és, sens dubte, la que porta fruita confitada.

A Espanya, trobem moltes localitats que ho celebren amb sardinades –el peix blau està a la meitat de la seva temporada de pesca– o, com passa en la menys coneguda de les coques de Sant Joan, la d’Alacant, un tipus de coca de verdures amb tonyina. A Suècia el ritual de Midsommar s’observa menjant maduixes i gerds, que saturen els boscos nòrdics hora d’ara i després de ballar en cercle al voltant d’un tronc, amb un tiberi de la zona. A Cuba, a Camagüey, un dels rituals consisteix a preparar una olla d’ajiaco, un bullit de carn. I a Perú, a la zona de la selva, el plat és el juane, similar a un tamal, que consisteix en una massa d’arròs, olives, pollastre i ou dur que es lliga amb arròs i es cou al vapor.

Tornant a les coques, s’estima que cada any a Catalunya es venen més d’1,6 milions de coques de Sant Joan. La tendència és a comprar-les més petites i artesanes, i la clàssica de fruita confitada continua triomfant! Però a part de la clàssica de fruita, a BOPAN fem coques de llardons, de pasta de full farcit de cabell d’àngel o de crema, de botons de crema, de xocolata (la preferida dels més petits de casa), de nata i de fruita farcida de crema. ET PODRÀS RESISTIR A TASTAR-LES?

Bopan User
Jun 15, 2020